Entrevista
Eudald Carbonell
La Sima de los Huesos
És un jaciment prehistòric situat a la Sierra de Atapuerca (Burgos) on tenim indicis del que podria ser el primer ritual funerari conegut de la història de la humanitat.
Eudald Carbonell
És un dels antropòlegs Catalans de més prestigi, director de l'IPHES i codirector dels jaciments de la Sierra de Atapuerca.
En aquesta entrevista ens explica la relació de la Sima de los Huesos amb els ritus funeraris i també ens parla de la seva personal visió de la mort.
‘’La Sima de los Huesos’’ probablement sigui la concentració de fòssils homínids més important de la història de la evolució.
S’han trobat 29 homínids de fa 450 mil anys.
És molt interessant perquè precisament ara estem plantejant-nos a quina espècie poden pertànyer, fins ara s’havien classificat com a homo heidelbergensis però ara pensem que pot ser una espècie nova.
Es caracteritzen perquè són molt prognàtics perquè utilitzaven la boca com a tercera mà.
Eren caçadors recol·lectors, vol dir que es dedicaven a caçar animals, sobretot vertebrats, mamífers, (cavalls, cérvols, bous), però també recol·lectaven.
Les traces que hi han a les dents demostren també que combinaven una dieta carnívora amb una dieta vegetariana.
La nostra hipòtesis és que els 29 homínids que fa 450 mil anys van ser depositats a la Sima per als seus congèneres,
vol dir que provablement sigui la primera prova d’acumulació de cadàvers intensional de la història, és a dir com un pre-ritual mortuori, com si fos un antic cementiri.
A ‘’La Sima de los Huesos’’ s’han trobat aquets 29 individus associats només a una eina de pedra, que és una destral, que curiosament està tallada sobre una quarsita,
que és marró i vermella a la vegada i sembla seleccionada especialment per acompanyar en els cadàvers que van ser depositats en el fons d’aquesta cavitat
Per tant, això vol dir que pot ser una ofrena, una cosa votiva, i per tant això ens fa pensar que podria ser l’inici dels rituals funeraris a la història dels humans.
Nosaltres pensem que uns homínids que acumulen els seus congèneres en el fons d’ una cova perquè els animals no els hi arribin, és a dir,
que ho separen de la realitat, a darrere hi ha un pensament de tipus simbòlic, i això vol dir que tenien consciència ja, molt probablement, del que significava la mort.
Podrien ser els primers homínids que van tenir consciència, o que tenim proves que la mort era un fet que trencava la continuïtat de la vida.
La mort és un traspàs, és el pas d’una cosa biòtica, viva, que es mou, en el cas dels humans parla,
es comunica interacciona en una situació en el que l’humà es transforma en abiòtic
mort, com si fos una pedra, o fos quelcom que no té mobilitat i per tant que no es mou. És el pas d’una situació molt dinàmica a una situació d’immobilitat,
I és fonamental per entendre i tenir consciència dels processos dels éssers vius.
Jo penso que la mort ha sigut una constant des de fa centenars de milers d’anys i el que ha fet és evolucionar el propi concepte
però els sentiments, l’organització dels rituals, la funció social i la cohesió que generen la pèrdua d’una persona, d’un grup, d’una família, d’un clan,
continua tenint, tot i els canvis culturals, la mateixa perspectiva que tenia fa centenars de milers d’anys.
Si, posteriors, i probablement també n’hi ha algun d’anterior però el que està clar que en pleistocè mitjà, en aquesta època,
és una cosa única i una cosa molt difícil de que es torni a trobar, no perquè aquests rituals no hagin sigut universalitzats
sinó perquè és molt difícil de que es conservin les proves d’aquest tipus d’acumulació intensional de cadàvers.
De tota manera hi han unes descobertes recent, més antigues, que són atribuïdes també, a un comportament cultural humà.
La mort és una cosa la qual n’estem molt acostumats, perquè precisament al que ens dediquem és a excavar
i quant estem excavant tot el que trobem, el registres animals i els registres d’homínids normalment són esquelets,
és a dir que són antics cadàvers que s’han conservats a través només de la representació esquelètica fins ara
i això m’ha fet plantejar moltes vegades què és la mort, a mi la mort no em fa por perquè forma part de la vida,
qualsevol que estudia la evolució humana sap que la mort és la conseqüència d’haver viscut,
i el més important és tenir la consciència de que tu has viscut i ho has fet, per tant si tens aquesta consciència saps que la mort és la continuïtat de la vida.
Crèdits
Peridodista: Cinta Bellmunt
Càmera: Eduard Borrell (Molècula s.c.p.)
Fotos de la Sima: Javier Trueba (Madrid Scientific Films)
